El jovent es fa gran, és llei de vida, ja que el temps passa per a tothom. Avui, m’agradaria parlar sobre un tema que penso que s’ha de coure a foc lent, perquè probablement és una de les decisions més importants d’una persona. És un clàssic que als nens i nenes se’ls diu: “Tu de gran has d’estudiar”, fins i tot de vegades ja directament se’ls pregunta quina carrera universitària estudiaran quan sigui el moment, donant per entès que no hi ha altra opció i que, per descomptat, aquesta és la millor.
Abans de tot, vull deixar ben clar que per fer qualsevol mena de feina o dedicar-se a un ofici en concret cal estar format, ben format. Quan no ens trobem bé, anem a què ens visiti personal qualificat, quan tenim problemes legals acudim a un advocat, quan hem de fer obres a casa ens posem en contacte en un bon constructor o quan volem menjar carn o peix de primera, anem a una carnisseria o peixateria, entre altres. Aquesta gent està formada, ja que si no, no hi va enlloc i és més, probablement els agrada el que fan, la qual cosa afegeix un plus a la seva feina. Què passaria si un dia arriba el meu alumnat a l’aula i no tinc ganes o directament no m’agrada el que faig, doncs probablement no calarà, no deixaré empremta i no aprendran tot allò que haurien d’aprendre.
Fa uns cursos que penso molt sobre el tema, és cert que hem d’encoratjar l’alumnat perquè tingui el millor futur possible, però mai a què l’encari a una feina que no li agrada al 100 %. No poden dedicar-s’hi a l’agricultura, pesca, electricitat, construcció? I tant que sí, i fins i tot poden tenir molt més bon futur que algú altre que tingui una carrera universitària d’alguna cosa que no l’acaba de convèncer.
Abans us he parlat d’una de les decisions més importants en la vida d’una persona, que és decidir cap on s’encamina la seva formació i el seu futur laboral. A aquesta decisió se li ha de sumar a més a més el fet que es pren en el moment més complicat d’una persona, l’adolescència, on es pensa a fer de tot menys això. És francament complicat tenir el cap fred com per a escollir-ho adequadament, però amb un bon entorn, tant familiar com educatiu, és possible.
Jo mateix vaig tenir algun alt i baix en aquesta època que per sort, gràcies a la meva família, es va reconduir, igual que amics i amigues meves. Altres van fer cas a la pressió probablement del seu entorn familiar, el qual deia que havia d’estudiar una carrera universitària en concret, arribant al fracàs. Altres van optar per una altra via, fer allò que volien, pagant probablement un peatge al principi, sigui per crítiques, per cansament extrem o altres variables, però sent feliç i gaudint de la feina que fa dia a dia.
Arriba un moment en què compensa, compensa el fet d’acabar la jornada laboral i estar molt satisfet del que has fet, sigui que un alumne t’ha escrit en lletra lligada, hagis instal·lat un aire condicionat o hagis guanyat un judici, això no té preu. El curs passat tenia un alumne que no li agradava gaire el treball escolar, fet que li comportava obtenir uns resultats bastant discrets. Sempre estava al límit, però era molt sincer, em deia que no li interessava el que fèiem, però tenia clar cap on volia enfocar la seva vida i era cap a la mecànica. Idees clares, ho tenia tot visualitzat i jo com a mestre i futur client seu content i orgullós, ja que no pararà de remar fins a aconseguir el seu somni.
